Marxa Nòrdica

Què és el Nordic Walking?

La marxa nòrdica o caminada nòrdica o en anglès nordic walking és una activitat esportiva molt completa. Se va començar a practicar a països com Alemanya, Àustria, Finlàndia, o Estats Units, encara que, a l’actualitat, la seva pràctica s’ha estès a tothom i especialment a Espanya. La marxa nòrdica consisteix en caminar de manera natural al mateix temps que empram uns bastons que nos ajuden, impulsar-nos amb l’ajuda de l’engronsada des braços. Amb la caminada nòrdica exercitam el 90 per cent del músculs del cos. És apta per a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva forma física o edat.

  • Esport saludable
  • Exercici a l’aire lliure
  • Comparteix els conceptes de naturalesa, benestar, actividad física i salut

És una activitat bona de fer, d’aprendre, que al principi necessita de l’atenció personalitzada d’un bon instructor per així conèixer i assimilar la tècnica. El treball és més global que el simple caminar ja que intervenen notablement majors grups musculars (el treball de glutis, columna vertebral, a nivell cardiovascular, etc.). El nordic walking és molt apropiat per tots el grups de població.

Orígens del Nordic Walking

Els orígens d’aquest esport estan al anys 30, quan la majoria dels esquiadors de fons vàren començar a incloure en el seus entrenaments d’estiu i primavera el que varen anomenar ‘marxa amb bastons‘ o ‘caminada amb bastons‘, amb la finalitat de millorar la seva condició física i poder a l’hivern començar els entrenaments amb l’intensitat adequada.

Després dels esquiadors nòrdics i les seves primeres caminades nòrdiques, qualcuns dels primers casos documentats de caminada nòrdica, els trobam en els finlandesos Mauri Repo, considerat el fundador del nordic walking; Leena Jääskeläinen, professora de l’Escola de Viherlaakso (Hèlsinki); o Tuomo Jantunen, director de l’associació esportiva Suomen Latu.

Posteriorment, a 1988, va aparèixer als EE. UU. una tècnica amb qualque similitud amb el Nordic Walking finlandès: Exerstrider. Aquesta tècnica va esser fundada i desplegada pel nord-americà Tom Rutlin, instructor d’esquí i corredor de fons. A Estats Units, s’han fundat i desplegat altres tècniques similars a Exerstrider posteriorment: Fittrek l’any 2000, Keenfit l’any 2004, etc​

No va esser fins a l’any 1997 que el fabricant nòrdic Exel va contactar amb el finlandès Marko Kantaneva per crear uns bastons i desplegar una nova tècnica de caminada nòrdica. Una vegada adaptats el bastons i desplegat el sistema de subjecció d’aquests a la mà, se va presentar la caminada nòrdica a Finlàndia en 1997 com Sauvakävely (‘marxa amb bastons’).

L’any 2000, se va fundar la International Nordic Walking Federation (INWA). I, l’any 2005, se va crear la International Nordic Fitness Association (INFO). La primera desplegant la tècnica Metodologia de les 10 passes i la segona la tècnica ALFA-247.

La pràctica de la caminada nòrdica o Nordic Walking com a activitat física regular té efectes similars a l’entrenament d’altres deports de resistència. Millora el 90% dels músculs del cos humà, la capacitat aeròbica, el consum màxim d’oxigen, la resistència física, la resistència psicològica, enforteix el sistema immunitari, retarda el procés d’envelliment.​

Beneficis de la Caminada Nòrdica

Benefici físic

  • Reforça el sistema immunològic.
  • Se consumeixen més calories. El consum augmenta substancialment una mitja des 20%, i pot arribar en un 40% per hora. (450 calorías/hora).
  • Facilita el treball de les articulacions, ja que, gràcies a la utilització dels bastons, disminueix la pressió especialment sobre els turmells, els genolls i el ballador de l’anca.
  • Tonifica tot es cos. És tan o més efectiu que la natació, ja que se fa feina un 90% de la musculatura corporal.
  • És una activitat molt beneficiosa per tots el nivells de condició física, nos assegura un bon estat de salut, millorant així la nostra qualitat de vida.
  • Se produeix una millora notable de la metabolitzación dels greixos, ja que és una activitat totalment aeròbica.
  • És sa pel nostre cor. La participació massiva de grups musculars obliga al sistema cardiovascular a fer arribar més sang a tots els músculs implicats. Igualment, la tècnica d’agafar i amollar els bastons exerceix un efecte de bombament i estimula, per tant, la circulació sanguínia.
  • L’aparell respiratori millora el seu ritme de ventilació, ja que el consum d’oxigen augmenta des d’un mínim del 20% fins a un màxim del 60%. És necessari remarcar que se considera una activitat no extenuant, desplegant així una tècnica de respiració de preferència nasal, més fisiològica i natural.
  • Prevenció de l’hipertensió. La persona sedentària té un 35% més de risc de desplegar hipertensió que el que practiquen activitat física. inclús, s’aconsella la intensitat moderada, com la que té la marxa nòrdica,  per baixar la pressió arterial.
  • Prevenció de la diabetis adulta tipo 2. L’exercici aeròbic ha provat tenir beneficis significatius pels diabètics de tipo 1 i 2, ja que augmenta la sensibilitat a l’insulina, disminuint la pressió arterial, millora el nivell del colesterol i disminueix els greixos corporals.
  • Prevenció de l’osteoporosi i de la osteoartritis (artrosis i artritis). L’entrenament de baix impacte milloren el balanç i la força muscular i han demostrat la disminució dels risc de caigudes.
  • Augment del nivell de colesterol “bo” (hdl) i disminució des “dolent” (ldl), gràcies a la pràctica d’activitats aeròbiques regulars, com la marxa nòrdica.
  • Evita l’aparició del típic i comú dolor lumbar, ja que la marxa nòrdica és una activitat física que reforça l’esquena, els músculs abdominals i els membres inferiors.
  • Aporta estabilitat i equilibri.
  • Reforça el sistema immunològic.

Beneficio emocional

  • Si es práctica en grup, possibilita la seva cohesió, estimula el treball en equip i facilita la socialització.
  • Fomenta l’hàbit de seguir practicant esport al millorar notablement la nostra forma física.
  • Augmenta l’autoestima en trobar-nos millor estèticament.
  • Permet un menor estrès en la nostra vida quotidiana.